abella

a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

abella f 1 ENTOM Ordre dels himenòpters, subordre dels apòcrits. A Eivissa i Formentera comptam amb devers 74 espècies d’abelles, sis subespècies de les quals són mel·líferes, i algun endemisme, com pot ser Eucera ebusitana, fàcil de trobar a ses Salines. La major part de les abelles són insectes solitaris. Són himenòpters socials en colònies que encapçalen una o més femelles emparellades i que es coneixen amb el nom de reines. Aquestes femelles fan poca cosa més que pondre ous; el treball de recollir menjar, tenir cura dels jóvens, construir el niu i mantenir-lo net, és feina de les obreres. Aquestes obreres són també femelles, però no estan totalment desenvolupades i només en circumstàncies anormals poden pondre ous. Els insectes mascles anomenats abegots

s’originen partenogenèticament, és a dir que neixen a partir d’ous no fecundats i que són els menys comuns. [MRM] 2 abella de mel [Apis mellifica] Abella d’interès econòmic. A les Pitiüses comptam amb les següents subespècies: Apis mellifica mellifica, o abella comuna europea. És de color fosc, quasi negre, i està estesa per quasi tot Europa. Apis mellifica ligustica, o abella italiana, és la més apreciada del món i, entre les races domèstiques, la de més demanda. És pacífica, molt activa, poc propensa a l’eixam i poc feta al pillatge. Apis mellifica carnica procedeix de la Carniola (Itàlia) i ocupa moltes regions arreu d’Europa. És pareguda a la ligustica i mesclada amb aquesta ha donat lloc a poblacions híbrides. Apis mellifica sicula és de color negre. És una mica més petita que la ligustica, però se’n poden trobar exemplars de la mateixa grandària o fins i tot superior. Apis mellifera adansonii, també coneguda com abella africana, és una altra abella de color groc, difosa per tot el continent africà, preferentment per la zona tropical, que es cria a Etiòpia, i apareix amb els pèls del tòrax de color lleonat, mentres que els primers tres segments de l’abdomen són de color groc rogenc. D’aquesta raça cal dir, però, que tot i ser molt bona productora de mel, és a la volta molt agressiva, piratejadora i eximbradora. Els seus eixams importats d’Àfrica a Brasil el 1956, han envaït i anihilat les colònies poblades d’origen europeu. És per això que al Brasil està prohibida la cria i la importació d’abelles africanes. A Eivissa se n’ha detectat alguna petita colònia a la zona de Sant Miquel (1991). L’abella bona és l’abella neutra, la que, perquè no té ben formats els òrgans de la generació, no pot ser fecundada, i treballa en la fabricació de la mel. A cada rusc sol haver-n’hi molts de milers i és més petita que la reina i que els abegots, amb els òrgans bucals més grossos. A les extremitats posteriors té un aparell que li serveix per replegar i portar el pol·len. L’abella biscuncera és la que fabrica les bresques de biaix o de biscunç.). [MRM] 3 p ext Hom aplica el nom d’abella groga a tots els insectes himenòpters de la família dels vèspids i, més concretament, hom dóna el nom d’abella carnissera a l’insecte himenòpter Vespa germanica Fabr., d’aquesta família, que és més gran que l’abella de mel i fa la picada més forta. Aquest insecte i la Vespa crabro són els representants del gènere Vespa a les Pitiüses. Ambdues espècies són molt comunes arreu de les illes, i a vegades molt agressives. Solen fer el niu en forats naturals amplis o bé a qualsevol indret artificial que reuneixi les condicions adequades (foscor, relativa amplitud i fems orgànics a prop). [MRM] 4 abella nord-africana [Sceliphron spirifex] Himenòpter de la família dels esfècids. És comuna al nord d’Àfrica, Eivissa i el llevant de la península Ibèrica. No se n’han localitzat a Mallorca ni a Menorca. És fàcilment recognoscible per la seua grandària i per l’estreta cintura. Construeix els seus nius amb fang als terrats dels corrals, als porxets de les cases i a qualsevol lloc semiobscur on pugui accedir. Al niu, i com a aliment per a les seues cries, emmagatzema aranyes que ha capturat prèviament. [MRM]