Aaquenià

a|b|c|d|e|f|g|h|i|j|k|l|m|n|o|p|q|r|s|t|u|v|w|x|y|z • imprimir

Aaquenià m GEOL D’Aachen, nom de la ciutat alemanya que rep el nom, en català, d’Aquisgrà. Sinònim del Campanià (pis del Cretaci superior), és ben representat a Eivissa, amb calcàries de color blanc amb ruptura marfilenca. La potència dels seus sediments és important al SW de l’illa (cap Llentrisca

) i, amb menys espessor, es troba coronant el puig d’en Serra

(al NW des Cubells

) i sa Talaia de Sant Josep

. Rangheard creu que no hi ha sediments del Cretaci superior a la unitat superior d’Eivissa. Però n’han estat localitzats a sa Roca Llisa

(petita elevació de 96 m, a 300 m a llevant de la carretera de Jesús a cala Llonga) i a algunes petites elevacions que hi ha entre Atzaró

i s’Argentera

. També a la unitat tectònica inferior (Albarca) hi ha jaciments com el que es troba a la part W del port de ses Caletes

. Aquests afloraments estan formats per calcàries clares, generalment ben estratificades, en llits fins, amb separacions centimètriques de margues blanques. La macrofauna no és molt abundant, al contrari que la microfauna, rica en microorganismes, especialment pelàgics, i predominen les globotruncanes i els Nannoconus. Entre els macrofòssils que s’hi han trobat cal esmentar: Turrilites cf. costatus (ammonit), Heterodiadema libycum (equinoderm), Holiaster latissimus (equinoderm), Holiaster trecensis (equinoderm) i Equinobrissus similis (equinoderm). [BEP]